Llunalila

El procés de Bolonya signat l'any 1999 constitueix un pas més dins de les passes ja realitzades amb anterioritat concretament l’any 1988, la signatura per part dels rectors d'universitats europees de la Carta Magna d’Universitats.
El pensament o finalitat d'aquest procés és que un estudiant d'un dels països que van signar pugui anar a un altre país, on pugui utilitzar la seva titulació. D'aquesta forma els estudia’ns poden buscar feina amb més facilitat, ja que obren el ventall d’opcions a altres països.

Més informació

Un cop exposat aquest resum interpretat pel propi autor, seguim amb el tema.

Aquest Procés de Bolonya, actualment te un rebuig per part dels estudiants o part d’ells, concretament és lluita pel que suposarà aquest procés, la privatització de l’ensenyament, del control dels plans d’estudis per les empreses a més de pujades de preus dels cursos entre altres punts.

Crec o almenys em sembla que és un tema que molta gent no sabem tots els punts i comes, crec que fa anys quan és va fer era el moment de lluitar, encara que mai és tard per intentar posar pedaços, però el tema de l'ensenyament porta un greu problema des dels seus fonaments. Lluitem molt però realment no modifiquem res per tal d’obtenir millors resultats i superar el baix nivell dels estudiants a la secundaria, podem suposar que les coses no funcionen.

Els alumnes nascuts entre el 83 i 87 aproximadament tots son resultat o fruit d’un sistema en constant canvi fins al punt que tenim generacions totalment perdudes o pràcticament, ja que per culpa de tant canvi i tanta prova hem aconseguit el fet contrari, que és generar més caos. Volem ser Europa, segons diuen, però la pregunta és : Tenim un sistema des del seu inici que pot garantir això?

Un alumne, que pel fet de repetir un curs es troba que tot el temari és nou, no és repetir. La formació professional un dels grans deures pendents, solament volem la universitat europea, però la resta no? Tenim uns cicles formatius que no estan a l’alçada del que tindrien de donar, cert que tenim una societat que vol anar massa a la universitat i com estudi superior que és no ha de resultar un regal, però clar, quan tens una formació professional on la gent veu que son estudis sense gaire valor a nivell de currículum, que pensarà la gent? Sigui universitat pel Procés de Bolonya o pels cicles formatius, el que s’ha de demanar és un ensenyament de gran nivell i gratuïts, tots tenim dret a aprendre.

Sobre el tema que ens ocupa “Procés de Bolonya” crec que com tot, tots tenim opinions, i totes tindran la seva raó, però el que és cert amb el Procés de Bolonya és que, si cada universitat podrà gestionar de forma autònoma en base als fons actuals, és de calaix que l’alumne tindrà de pagar més, ja que aquest nou sistema costa més, l’altre part exposa que s’han de demanar més ajudes. Qui sap, potser al final l’ajuda sigui per part de les empreses?

Tot plegat no sabem res i solament hem redactat un escrit, que pot ser vosaltres sabeu molt més que nosaltres.