Llunalila

Del procés de Bolonya ja en varem parlar en un anterior escrit. Hem vist nous continguts i per aquesta raó animem a llegir les diferents informacions que existeixen sobre aquest procés d’estandardització dels estudis universitaris a nivell europeu. El problema està en que molts alumnes no saben en que consisteix o solament han escoltat quatre pinzellades.

Els alumnes van iniciar una ocupació pacifica dins la Universitat de Barcelona “UB”, que pretenia fer notar que hi ha un sector dels alumnes que estan en desacord i establir un diàleg per contribuir a la eliminació d’aquest procés.

Els primers dies es va parlar molt del tema, però el fet és que van anar passant els mesos, i sigui dit pels que no estem immersos dins d’aquell grup cada dia, l’aspecte és que poc o res es va avançar. Un dia desprès de ser noticia la UB per la detenció de l’Enric Duran, que va anar a donar recolzament als alumnes, va tornar a ser protagonista pel desallotjament d’aquest grup.

Pel que s’ha pogut veure el desallotjament va ser correcte i sense problemes més que alguna escridassada per part dels manifestants.

El gran problema hauria de venir a partir d’aquest punt. Un cop fets fora de la facultat, aquests alumnes es van reunir, i també altres alumnes o persones més radicals, de forma que pel que es va poder veure van iniciar un intercanvi de cadires voladores ja que els mossos van fer fora els alumnes presents.
Els mossos arribats a aquest punt varen prendre la decisió de fer una càrrega contra els manifestants i van fer algunes detencions. Tot això ho expliquem a partir de les imatges vistes pels diferents mitjans de comunicació.

Per la tarda a les 20:00 es va convocar una manifestació on existien diversos lemes, des de estar en contra del pla Bolonya fins increpar als mossos.
Aquesta manifestació va iniciar el seu recorregut a les 20:45 aproximadament. Un cop va arribar a la plaça Catalunya van intentar baixar per les rambles, però les forces policials ho van evitar, després d’estar una estona quiets en aquell punt la manifestació va prosseguir amb aturades cada vegada que veien algun policia.

Els fets més importants van succeir en arribar al carrer Jaume I venint per la Via Laietana, ja que els manifestants pretenien accedir a la Plaça Sant Jaume, però la policia tenia ordres de no deixar passar, en aquell moment intentant accedir al carrer i en vistes que no abandonaven la seva intenció, les forces de l’ordre van fer una carga per avisar, però els fets van seguir fins que de cop i volta van carregar no només contra els manifestants sinó que també part dels vianants i periodistes. Aquests aldarulls es van estendre pels carrers més propers.

Aquesta es una síntesi del que va produir-se, les informacions resulten contradictòries i hem intentat respectar al màxim el que s’ha vist.

Des del nostre punt de vista l’error principal per part dels manifestants va ser la constant increpació en vers a les forces de l’ordre, ja que ells estaven realitzant una manifestació que és lícita, per igual la policia estava fent la seva feina. Hagin fet o deixat de fer en les càrregues del matí, amb la paraula es pot fer entendre més que amb les accions violentes.

Per part del cos policial, el que s’ha de lamentar ha de ser la càrrega contra totes les persones, incloses persones amb les mans aixecades.

Entenem que mantenir l’ordre en aquelles situacions és complexa, per aquesta raó reiterem que no estem d’acord amb les accions violentes, la policia en cap moment va intentar aturar la manifestació excepte per marcar per quins camins no podia anar la manifestació.

La frase més mencionada que consistia “aquesta policia no és democràtica”, no la compartim, ja que si consultem fons històriques podríem veure com actuava una policia no democràtica, ja que el funcionament era que si estàs manifestant i ells apareixen, la manifestació era dissolta i el nivell de duresa era variable segons cada govern.

Lamentem infinitament les imatges vistes de persones i periodistes colpejats, la policia comunica que cada persona és responsable de si mateix quan assisteix a un acte d’aquestes dimensions.

La vida ens dona fets i actes que tindríem de recordar, el principal problema de les societats es que no aprenem del passat i tornem a errar en els mateixos punts on anteriorment van caure altres persones.

La paraula és la millor eina per arreglar problemes.
Manifestat amb la paraula a la mà i no amb objectes.